LA VALL DE LA BRUIXA
Poema líric inspirat en els Gorgs de Querençà
NARRACIÓ:
La tarda es va fonent.
La pluja va dansant;
sota el ponent
la nit va arribant.
Nit de tardor,
nit de foscor,
el tro bruela.
Quin llampec!
La vall retruny
com un gemec
i el tro es perd lluny!
Molt lluny! Molt lluny!
No lluu ni una estrella!
La pluja va caient…
Un remolí de vent
el bosc despulla.
Un caçador perdut
vaga per la solitud
com una fulla.
Un corn! Un crit
que es perd dintre la nit.
Un corn! Un crit
que es perd dins la quietud.
El caçador enfollit
va per la vall perdut.
Nit de tardor,
nit de foscor,
el tro bruela.
Quin llampec!
La vall retruny
com un gemec
i el tro es perd lluny!
Molt lluny! Molt lluny!
No lluu ni una estrella!
EL CAÇADOR:
Sols l’eco em respon.
Nit fonda, nit callada
i va assotant-me el front
la pluja irada.
Ei!… Ei!… Un llum! Un crit!…
no sé si l’he sentit
o si el desig m’enganya.
Que pesa la quietud
quan un hom va perdut
per la muntanya!
No puc donar ni un pas;
m’hauré de quedar al ras
o en una cova fosca.
LA BRUIXA:
Cap ací!… Cap a la llambregada!...
Ves de dret a la llum
de la meva posada
Ei!… Ei!…
EL CAÇADOR:
Un llum! Un crit
en la quietud
que fins a mi han vingut
trencant la fosca.
NARRACIÓ:
Nit de tardor,
nit de foscor,
el tro bruela.
Quin llampec!
La vall retruny
com un gemec
i el tro es perd lluny!
Molt lluny! Molt lluny!
No llu ni una estrella!
EL CAÇADOR:
Vaig perdut bosc endins
per la nit sense fi.
Vós que sabeu aquests camins,
voleu dir-me el camí?
LA BRUIXA:
No us en aneu, bon caçador!
No hi ha camins dintre la nit.
Resteu aquí, car la foscor
sega l’esguard i l’esperit.
Els llops i les bèsties salvatges,
abans de veure’ls ja els trobeu,
i n’hi ha molts per aquests paratges.
Bon caçador, no us en aneu!
EL CAÇADOR:
Sí! Sí! Cal que em signeu la ruta!
Encara em fa més por que el llop
sentir-me l’ànima eixuta
sota del cos ben xop.
LA BRUIXA:
Entreu! Entreu!
Aquí a la cova
tindreu bon foc
i jaç calent.
(entren a la cova)
Veieu? Aquí
hi faig un brevatge
que aquell que en beu
no es torna vell
i porta sempre
un nou coratge
sota la pell.
Haurà la dona
més formosa
en un moment
si acàs la vol.
És aigua santa!
És miraculosa!
Porta les set
clarors del sol.
Veieu? Veieu?
Vaig preparant-la!
S’han de resar
set oracions
i el foc de Déu
va calentant-la
més que els tions!
(agafa el gripau i el submergeix tres voltes dintre l’olla)
Gripau!
Que el teu
verí sorrut
és goig i salut!
(agafa el serpent i fa el mateix)
Serpent!
Que el teu
ull fi i potent
torni el cor jove
eternament!
(agafa el dragó i fa igualment)
Dragó!
Que la teva
estranya figura
torni al cos vell
l’hermosura.
Gripau! Dragó! Serpent!
Feu el miracle!
Amén!
EL CAÇADOR:
(inquietat, i donant-se compte del lloc on és)
No, no!
Me’n vaig, no sé.
No em prova aquest aire
de cova corromput.
Abans de restar
aquí en aquesta cova
prefereixo rondar pel ras perdut.
LA BRUIXA:
No us en aneu,
bon caçador.
(li ofereix el vas)
Teniu; beveu
de l’aigua santa
i us fugirà la por
i us sentireu
amb l’ànima vibranta
contra l’aspror
i la foscor.
No us en aneu,
bon caçador.
(li ofereix un vas d’aigua de la marmita)
Si et quedes,
a les dotze de la nit
veuràs la dona més bella
i sentiràs rebotre el pit
i com el cor va cap a ella.
EL CAÇADOR:
(prenent-hi el vas, el mira pensatiu)
Qui sap si aquesta aigua és vida
i el que diu ella és veritat?
(segueix mirant el vas, i a l’últim se’l beu)
La veritat i la mentida
són o no són realitat?
LA BRUIXA:
(solemnialment)
Gripau! Dragó! Serpent!
Feu el miracle!
Amén!
EL CAÇADOR:
(amb esverament)
Les dotze!
LA BRUIXA:
(amb joia)
Les dotze!
EL CAÇADOR:
L’hora funesta!
LA BRUIXA:
(animant-se cada vegada més)
Sí, hora bella!
Sí, hora del goig sens fi!
Ara veuràs la gran festa
que fan totes les ombres del camí!
No et facin por els llops ni les guineus
ni les demés bèsties salvatges
ni encar que sentis totes les mil veus
d’aquests paratges.
(acudeixen, amb xivarri, a la placeta del davant de la cova, totes les bèsties i feres del bosc, i fan una dansa orgíaca. El caçador queda astorat, i més quan de sobte veu aparèixer del mig de la dansa una dona bellíssima, quasi nua, que amb gest apassionat i lasciu va dansant)
NARRACIÓ:
Balla! Balla! Balla! Balla!
Llop, isard i gat mesquer.
Mira la guineu com calla!
Alguna ens en deurà fer!
El toixó s’infla una mica!
Fa una ganyota el conill!
No para mai la musica
aquest diable de grill!
L’esquirol com s’estarrufa!
I quin brinco que ha pegat!
Mira quina magarrufa
que fa a tots plegats el gat!
Mira, mira l’os com balla!
El llop ensenya l’ullal;
aixís que fa una rialla,
xap! De peus dintre un bassal!
Quina dansa més estranya
que va fent el porc senglar!
A l’orella hi du una aranya
que no es cansa de filar!
Llop, guineu, isard, toixó:
Com ballen el ball rodó!
Mira com volta!
Mira com juga!
Xap! De peus dintre un bassal!
Camina onades l’oruga!
L’esquirol fa un altre salt!
Ara el gat mesquer esgarrapa!
Du els bigotis pentinats!
Apa! Apa! Apa! Apa!
Balla! Balla! Balla! Balla!
Llop, isard i gat mesquer.
No para mai la musica
aquest diable de grill!
L’esquirol com s’estarrufa
i quin brinco que ha pegat!
Mira quina magarrufa
que fa a tots plegats el gat!
Mira, mira l’os com balla!
El llop ensenya l’ullal;
aixís que fa una rialla,
xap! De peus dintre un bassal!
Quina dansa més estranya
que va fent el porc senglar!
A l’orella hi du una aranya
que no es cansa de filar!
Llop, guineu, isard, toixó.
Com ballen el ball rodó!
Mira com volta!
Mira com juga!
Xap! De peus dintre un bassal!
Ara criden tots plegats!
Mira! Mira com belluga!
Esguerra el pas la guineu!
Quina dansa més feixuga!
Encara no us en aneu?
(durant la dansa, ella el mira fitament i a cada pas se li acosta més apassionada. En passar a prop del caçador, aquest l’agafa i totes les feres fugen en veure-la presonera del caçador)
EL CAÇADOR:
(amb passió)
Vull fruir ta gran bellesa
flor de carn
i carn en flor.
En la teva boca encesa
vull posar-hi el meu petó.
Vull estrènye’t en mos braços
com trofeu de joventut
i sentir esclaus els meus passos
com si anés sempre perdut.
LA BRUIXA:
(amb passió)
La meva boca roja
té els secrets més divinals;
orgies de la nit boja
i ardències matinals.
EL CAÇADOR:
(apassionat)
El teu pit com una serra
té dos turonells divins
i ets la dansa de la terra
dins la nit dels seus destins.
Mataré si cal les feres
que fan festa al teu redós
i les teves cabelleres
cobriran tot el meu cos.
LA BRUIXA:
(dolç)
Dintre el meu petó golut
hi ha un flam de joventut.
En mon pit i dins mos braços
hi ha el repòs de tots els passos
del qui va pel món perdut.
EL CAÇADOR:
Vull besar-te amb gran follia.
Vull saber de l’amor teu,
mal que em perdi nit i dia
dins la immensitat de Déu
LA BRUIXA:
No t’apropis, que els meus llavis,
flor d’aquestes soletats,
no suporten els agravis
d’uns llavis extraviats!
EL CAÇADOR:
Vull besar-te. Dins mes venes
sento un flam d’inquietud,
com un remolí de penes
que el desig ha remogut.
(molt apassionat)
Seràs meva i jo vull viure
dins la cova junt amb tu,
sens que mai torni a ser lliure
ni tampoc vagi ningú.
Vull trobar en els teus braços
tot el goig que he desitjat.
LA BRUIXA:
Doncs besa.
Però, ai que la vida
només és desil·lusió
i trobaràs la mentida
dins la flor del meu petó.
(la besa follament, clouent els ulls, fins que els obre i en veure que és la Bruixa, la rebutja esfereït)
EL CAÇADOR:
Com?… Ets tu?...
LA BRUIXA:
Sí! Sí! Vine!
En mos braços trobaràs
un goig sens fi!
EL CAÇADOR:
(tirant-la)
Fuig! Encara tinc
els passos prou forts
per al meu camí!
LA BRUIXA:
(pregant)
No em deixis!
Seré tan bella
com ara mateix m’has vist!
Per fora seré una estrella
encar que dugui el cor trist!
EL CAÇADOR:
(rebutjant-la)
Fetillera malastruga,
mare de mals averanys,
que la mala sort et duga
pels paratges més estranys!
NARRACIÓ:
Ve la llum per dalt la serra
com una ala d’infinit,
esbandint tota la terra
de les ombres de la nit.
Les foscors i les quimeres
per la llum s’han esquinçat
i les boires són banderes
sota el cel asserenat
de Llibertat!
Transcripció feta a partir de les partitures originals de la versió orquestrada (amb data del 4 de febrer de 1936) i de la reducció per a piano i veu. Música d’Enric Morera i lletra de Salvador Perarnau. Documents del Fons Enric Morera de la Biblioteca de Catalunya. Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1942) va ser un dels músics catalans més destacats des de finals del segle XIX fins a la seva mort. Compositor, director i pedagog, va promoure l’activitat musical i va ser autor de sardanes molt populars, com ‘La Santa Espina’, ‘L’Empordà’, ’Les fulles seques’ i ‘La sardana de les monges’, entre d’altres. També va conrear la música escènica i va col·laborar amb altres destacats escriptors de l’època, com Àngel Guimerà, Josep Carner i Santiago Rusiñol. Les gorges de Carançà (o Querençà) són un congost situat al municipi de Toès (Conflent), a la Catalunya Nord.