LA SARDANA D'EN MANELIC
Arpes del bosc canteu vibrant,
que el bon pastor va vigilant;
canteu ben fort que en Manelic rodolant
ha mort el llop fent nostre cor triomfant.
Canteu, que la ramada
pastura assegurada
i el llop no hi podrà res contra el pastor de l’ideal.
La manta al coll i el mandró foll
en Manelic es immortal.
Un jorn de la terra baixa,
l’amor el vingué a buscar
somreia davant la Marta,
que es la imatge d’aquest poble català.
Per tu, estimada Marta,
que et tinc nit i dia al cor,
sabré vetllar per sempre
la ramada com per tu he mort el llop.
Ha vist un llum en Manelic
que la tenebra aclara un xic:
es l’ull del llop del nostre vil Sebastià,
que en Manelic superb ha de matar.
La Nuri, innocentona,
contenta l’acarona
i el vol sentir contar belles rondalles dels cimals;
l’altiu pastor té tot l’aspror
dels nostres cims, i és immortal
l’autor de LA TERRA BAIXA:
el nostre excels Guimerà;
tenia la seva Marta,
que és la imatge d’aquest poble català.
Per tu, estimada Pàtria,
ell fou alt de seny i cor,
i ell és el Manelic del nostre poble,
que amb sos cants ha mort el llop.
Lletra de Salvador Perarnau. Música de Joan Viladomat.
Font: web 'Portal Sardanista' de la Confederació Sardanista de Catalunya.