LA PAPALLONA
Vola que vola sempre enjogassada
a cada flor li fa un petó de llum.
No devé mai cansada
ni de volar ni de perfum.
La papallona només vola i juga
sense cap ruta, sense cap destí
i ni es recorda de quan era eruga
i feia onades per a fer camí.
Vola que vola i va passant la vida
sense fer res, només sap de jugar,
i ve la nit i veu un llum que crida
i se n’hi va.
Dintre la llum la mort ja li espera.
Infant, infant, saps per què hi va a morir?
No siguis papallona volandera
ni t’enganyi la llum d’un fals camí.
Publicat al llibre ‘El senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum' (1995).