LA CIGALA
Surt de terra i pren el vol
i es para i canta que canta;
ha nascut pel cant i el sol
i la seva vida és santa.
Només viu per la cançó;
fila sol i en fa musica,
com si dalt d’un branquilló
el sol dringués una mica.
Vida d’ales, sol i cant;
beneïdes les cigales
que saben viure cantant
i tenen musica d’ales.
De les cigales en fan
oli que fa meravelles,
perquè és un oli de cant,
el millor pel mal d’orelles.
Quina mena de non-non
que saben dir les cigales!
Davalla una dolça son
que s’estén com un vol d’ales.
La cigala és un caliu
de cançó i claror forta,
cantarà durant l’estiu,
i amb l’estiu devindrà morta.
Què voleu que us digui, infants?
Heu de fer com les cigales
una vida tota cants,
amb claror i bategar d’ales.
Si ompliu el cor de claror,
la vida us serà bonica
com si dalt d’un branquilló
el sol dringués una mica.
Publicat al llibre 'El senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum' (1995).