LA BRUIXA BLAVA
Voldria que es tornés llor
tota la mar catalana
i oferir-vos-el de cor,
amic Juli Vallmitjana.
Ens heu donat un véi d’or
de la nostra costa brava
i a dins hi heu posat el cor
que és aquesta bruixa blava.
Blava de color de cel
i de mar fonda i sonora;
la bruixa blava és l’anhel
d’una bondat redemptora.
Té blavor de mar als ulls
i al cor té blavor florida
i topa amb tots els esculls
de la maldat de la vida.
Els pobles són rampelluts,
tenen cor de calabruixa;
de la que té més virtuts
fan córrer que és una bruixa.
I ella sofreix tot el greu
d’aquelles ànimes bòrnies
que no creuen pas en déu,
però creuen en falòrnies.
La bruixa blava és l’amor
i la bondat sempiterna;
no en veuen la formosor
perquè el seu blau enlluerna.
Quin miracle ens heu donat,
amic Juli Vallmitjana!
Feu triomfar la bondat
com un raig de tramuntana.
Una ratxa de claror
ens esbatana les portes
i feu entrar la blavor
al cor, per les nines mortes.
I l’ànima dels mortals
que suporta forta i brava
l’unglada de tots els mals
és la vostra bruixa blava.
Vèncer els dolents per bondat;
suportar totes les noses;
i en el fons de la maldat
fer-hi florir poms de roses.
Aurea té l’esperit d’or
i una bondat forta i brava
i jo sé que el vostre cor
és la nostra bruixa blava.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 22 de febrer de 1929.