GENER
En un mirall de glaç, vora el camí,
hi ha un arbre esbrancat i una margera.
Tres gotetes de gel i serení
fan regalera
en cada bri
vora el camí.
Fa un fred que pela el cel. Li cau
l’esclofa grisa que duu de dia
i a les nits és blau, tan blau
que el cor s’hi extasia.
Però dessota la terra glaçada
i dessota la gebra del gener
ja hi puja, forta i triomfant, l’anyada
del juny proper.
Plori el qui vulgui el fred i la foscor,
jo duc el cor ardent, ple d’alegria
perquè sé que dessota de la gelabror
hi ha una florida que ningú ho diria.
Collirem llorers ben florits enguany,
i les palmes triomfals seran ben altes;
cal sentir tot l’afany
perquè l’amor besi les nostres galtes.
Per què pensar en cap caiguda vil
i en punyals feridors de la carn mansa?
No val molt més sentir venir l’abril
i veure en cada brot una esperança?
El jove no hi va mai, cap a la Mort;
va sempre vers la vida,
i, en ple gener, porta un estiu al cor
i veu en cada branca una florida.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 25 de gener de 1929. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).