Salvador Perarnau, poeta de Súria

GARLANDA DE ROSES (selecció)

I

LES ROSES

Amigues enciseres que heu vingut

a prendre l’aire fresc del meu jardí

i un rajolí de sol de joventut

us ha eixugat el plor del serení.

 

Potser sou uns estels que s’han perdut

anant de nit: erraren el camí

i, en rompre l’alba, tímids han caigut

com perles del mantell blau del matí.

 

En cada brot hi ha hagut una rialla

de llum i de color com de rondalla,

com un somni d’amor engelosit.

 

S’han estirat els brots de la florida

com s’estira el desig dintre la vida

quan tots els cinc sentits ens han florit.

 

V

ROSES DE PASTOR

Oh com floreix la gavarrera

dintre del més hirsut barranc!

Així que va la primavera

sembla que porti vestit blanc.

 

Per tots els brots treu floridera

d’un blanc rosat picat de sang

i amb una gelosia austera

omple d’espines tot el branc.

 

Aixeca rams de roses juntes

com rams d’estrelles de cinc puntes

en una albada de claror:

-petites, delicades, blanes.-

Com que són roses bosquetanes

en diem: “Roses de Pastor”.

 

VI

*    *    *

Entre les joies divines

que ens endolceixen el cor

hi ha les delícies fines

de la rosa del record.

 

Entre les fulles més fines

d’un amor que sembla mort

hi trobareu les espines

de la rosa del record.

 

L’oblit ens guareix la llaga,

però dessota s’amaga

el neguit que punx molt fort.

 

Joia i plor: rosa i espina

que no saps quina és més fina

en la rosa del record.

 

VIII

LES ROSES DEL MONUMENT

Sense color ni perfum,

marcides de sentiment,

perdudes a mitja llum

sota d’un Jesús Morent,

les roses fan el resum

d’esfullar-se lentament,

sense color ni perfum,

marcides pietosament.

 

En cada una es reflectia

aquell groc de l’agonia

del Jesús crucificat

 

i més d’una rosa vera

duu una llàgrima de cera

del ciri del seu costat.

 

XV

LA GRATITUD DE LES ROSES

Vora la casa hi ha un roser

que  es va gronxant de cara al vent;

la primavera quan hi ve

totes les branques li encén.

 

Esclatant roses tant com pot

es va enfilant fins al balcó;

l’amada ho veu i al cap d’un brot

posa, graciosa, el seu petó.

 

Mentre de nit l’amor reposa

aquell petó es torna rosa

i el roser es va gronxant.

 

Quan, al matí, ella es desperta

veu la barana que s’ha omplerta

d’altres petons que van pujant.

 

Recull premiat en el Concurs Literari del Centro de Lectura de Reus (BaixCamp) de 1964. Publicat a 'Revista del Centro de Lectura' (Reus) el gener de 1965.

Enllaç al recull complet: Enllaç.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 27-04-2021 11:26