Salvador Perarnau, poeta de Súria

FOC D’AGOST

L’agost és una flama al cor de l’estimada.

Sos ulls són dues brases enceses de passió;

diries –quan camina- que és una flamarada

que s’alça de la terra i en l’aire fa claror.

 

Els llavis li espurnegen ardents la besada:

son pit és una estrofa de foc i roentor;

li cau la cabellera pels torsos esbullada,

com una flama viva d’un foc esllanguidor.

 

L’agost bull en ses venes i es torna sang ardenta,

tota ella és una fruita madura i resplendenta

el préssec d’or dels llavis, les pomes del seu pit.

 

És or i sol i flames dintre d’un cos de gerra,

i és carn i sang en flama graciosa de la terra

que crema i no s’apaga de cara a l’infinit.

 

Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 10 d’agost de 1928. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 15-02-2021 17:52