FOC D’AGOST
L’agost és una flama al cor de l’estimada.
Sos ulls són dues brases enceses de passió;
diries –quan camina- que és una flamarada
que s’alça de la terra i en l’aire fa claror.
Els llavis li espurnegen ardents la besada:
son pit és una estrofa de foc i roentor;
li cau la cabellera pels torsos esbullada,
com una flama viva d’un foc esllanguidor.
L’agost bull en ses venes i es torna sang ardenta,
tota ella és una fruita madura i resplendenta
el préssec d’or dels llavis, les pomes del seu pit.
És or i sol i flames dintre d’un cos de gerra,
i és carn i sang en flama graciosa de la terra
que crema i no s’apaga de cara a l’infinit.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 10 d’agost de 1928. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).