FEBRER
Arrupida en el camí
hi ha una viola.
¿Com s’ha atrevit a florir
tota sola?
Potser ha vist que l’ametller
aixecava la florida
i ha dit: “Jo també hi vull ser
en el florir de la vida”.
En el segon pas de l’any,
les coses com se deleixen!
Senten l’esclat d’un afany
irresistible i floreixen.
Els homes, ben altrament,
es disfressen amb la dèria
de vestits llampants, creient
que així tapen llur misèria.
Les serpentines de llum
i passió per la carn tendra
tindran un funest resum
en el dimecres de Cendra.
Però triomfa el bon temps
i l’aire clar de bonança.
Sol de febrer que, a l’ensems
que duu flors, porta esperança.
Si el verd dels camps és menut,
els brots ja apunten les fulles.
La sang brota. Joventut,
llença les velles despulles
de l’hivern, i enllà!... Salut!
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 8 de febrer de 1929. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).