ENTRA L’ESPOSA AL JARDÍ
Entra l’esposa al jardí.
Tot resplendeix d’alegria.
Les roses a mig florir
esclaten per dir “bon dia!”.
S’ha engegat el rossinyol
a cantar amb meravella
com si filés raigs de sol
o si fes dringar una estrella.
L’esposa ha collit un pom
de lliris i roses blanques.
Com si fessin: “Per això hi som!”
s’han blincat totes les branques.
El brollador aixeca un raig
que, enlaire, caient s’esberla
i en el bell matí de maig
cada gota és una perla.
I el lliri, com volent dir:
“Que saludi cada branca!”
dret, de cara al gran matí,
toca la trompeta blanca.
* * *
Ara no sé si l’esposa
s’ha tornat un raig de sol
o s’ha confós amb la rosa
o amb el cant del rossinyol.
Té tota la meravella
de les coses del jardí.
El matí ha vingut per ella
o ella ha vingut pel matí?
Virolaines cridaneres
d’un cirerer ple d’ocells
que li pengen les cireres
com un joc de cascavells.
L’esposa salta que salta
per collir el penjoll que vol
aixeca el braç i la galta
i la besa un raig de sol.
Mossega el fruit riallera
i en cull un altre penjoll
i sent una regalera
d’or i sol dintre del coll.
Fruita d’or i llum madura;
l’amor dansa pel jardí
i és una llaminadura
la frescor d’aquest matí.
L’amor riu en cada branca
i el trompeter presumit
toca la trompeta blanca
dintre el meu jardí florit.
Publicat al llibre ‘Amb l’infinit a les mans’ (1936).