ELS VELLS
I viuen del record. Tenen la testa
blanca i serena com els cims nevats;
han suportat l’embat de la tempesta
com l’arbre bonyegut dels espadats.
En les arrugues de llur front hi resta
com dintre els solcs, l’or pur dels millors blats,
blats de llum que belluga dins llur testa
i escampa les més altes claredats.
Del goig del viure a les acaballes,
llesquen pels néts el pa de les rondalles
i les cançons i dites dels temps vells.
Són de la vida la més alta cima
que una cascada de llum regalima
en màximes, proverbis i consells.
Publicat al llibre ‘Caps de brot’ (1966).