EL MUSSOL
Canta i va tot sol el mussol,
i és tan mussol,
que s’estima més la lluna que el sol.
Ell escruta la tenebra dintre la nit
i és tan de nit,
que esgarrapa entorn les ombres amb el seu crit.
Té per solfes del seu cant els estels,
i xucla estels
i amb el cant diu paragrafies d’anhels.
Quin mal gust voler la nit que fa por,
fa tanta por,
que és com una mort que porta vels de foscor.
Canta i va tot sol, el mussol,
i és tan mussol,
que s’estima més la lluna que el sol.
Publicat al llibre ‘El senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum' (1995).