EL JULIOL
El juliol és una flama nua
que encén les flamarades dels pallers
i el foc que porten els seus ulls traspua
per la flor de caliu dels magraners.
Hi ha una figuera vora d’una grua
que mostra esbadocats els fruits primers;
el raig de sol els va torçant la cua
i sota els pàmpols pengen, llaminers.
Muntanya amunt hi ha una castellera
de núvols que sacsegen la crinera
dels llampecs i dels trons recargolats.
Damunt les eres l’euga el trot afua.
El juliol és una flama nua
que ni s’apaga sota els grans ruixats.
Poema sense data, procedent del Fons Perarnau de l’Arxiu Municipal de Súria. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).