EL FONOLL
Estires els brots que treus
perquè ja saps que, a estones,
seran altars dels pregadéus
i faristols de papallones.
Verd transparent de vidre i sol,
teixit subtil de màgiques aranyes
les teves flors, ulls de cargol,
són com gotetes dalt les banyes.
Ets com un arbre tan petit
que ets com una joguina
i els estels de la nit
t'han dat la seva transparència fina.
Tendres com tu són els infants
i tu ets un infant que juga
i estén al sol les mans
i en l'aire les belluga.
Xucles bellesa i llum del cel
i en fas gust i tendresa,
portes cel a la rel
i a cada fulla estesa.
Fonoll, verd clar de la il·lusió,
dóna als infants la transparència,
el gust i la claror
de fer-se grans amb innocència.
I estira en l'aire els brots que treus,
tu que saps que, a estones,
seran altars dels pregadéus
i faristols de papallones.
Publicat al llibre 'El senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum' (1995).