EL CURANDERO
Cada poble té un vell o una vellota
que és la bruixa del poble o el bruixot
que cura els animals quan se’ls trenca una pota
i cura les persones si acàs pot.
Persigna els talls i resa totxeries
que ell no sap pas ben bé el que diu;
però com que els pobles són plens de manies
i ell no en té cap, amb les dels altres viu.
Procura fer la vida un poc oculta
i adopta un caire de misteriós
que li permet cobrar més cara la consulta
encar que el qui duu un gra se’n torni amb dos.
Si algú se’n riu, ell té les sangs prou fredes
perquè no s’enrogeixi gens de pell,
i cura tots els mals fent prendre aigua de bledes
o amb un pegat de bledes al clatell.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 4 de maig de 1929.