EL CASCAVELL
Quan era encara molt menut
per l’ampla carretera
i entre la polseguera
trobí un cascavell perdut.
El collí, i una musica
damunt dels dits ressonà.
Quina cosa més bonica!
El vaig cloure dins la mà,
i, acostant-me’l a l’orella,
el feia dringar ben fort.
Ai, que la musica aquella
se’m ficà dintre del cor!
Se m’enduia l’alegria
corrent carretera enllà,
i em semblava que tenia
tot el món dintre la mà.
Feia un so com de rondalla,
cada vegada més dolç.
Que és bonica la troballa
d’un cascavell dins la pols!
A voltes, encar repica
endins el cor, molt pregon,
i aquella seva musica
duu la bellesa del món.
I el veig dintre cada cosa,
el duc en cada sentit,
i, a voltes, fins se me’l posa
penjat al coll, el neguit.
Ara que sé que la vida
feta d’engany i il·lusió,
és veritat i mentida
i mig fosca i mig claror.
Ara que sento a tothora
el cor trist i l’esguard dolç
i duc l’ànima que plora
com cascavell dins la pols,
em plau recordar una mica
el so d’aquell cascavell,
perquè la seva musica
em fa veure el món més bell.
Feia un so com de rondalla,
cada vegada més dolç.
Que és bonica la troballa
d’un cascavell dins la pols!
Jo tinc l’ànima entendrida
d’aquest record de menut,
ara que em sé, dins la vida,
com un cascavell perdut!
Per què la vida és ploralla
i és també somriure dolç?
Que és bonica la troballa
d’un cascavell dins la pols!
Publicat al llibre 'Caps de brot' (1966).