EL BARÇA A L’ARGENTINA
El Barça en “campo pampero”
quan fa més, fa zero a zero.
No ploreu, compatriotes
perquè el Barça va perdent;
si perdem amb les pilotes
guanyem amb el pensament.
El que juga perd i guanya;
no es guanya sempre que es vol,
i la nostra sort estranya
no està a la mercè d’un gol.
Acontentem-nos pensant
que els nostres barcelonins
en tornar ens divertiran
cantant tangos argentins.
Duran “cielito pampero”
i “una macana en la cuna”,
però sabrem que zero a zero
ha estat la millor fortuna.
Els daran deu mil batusses;
donen la culpa al “balón”,
i s’han d’esquivar les puces
tot ballant “el pericón”.
Samitier sent el desastre
i el deplora sense fi;
menys mal que tenint-hi un Sastre
potser ens el sabran cosir.
Ací, molt prompte s’escampa
el resultat obtingut,
i ens hem de tocar la pampa
en saber que ells han perdut.
Pensem: “Una altra vegada
potser els anirà millor”;
i anem perdent la tonada
d’”és el Barça campió!”
Quan tornin de l’Argentina
els cantarem l’”Ay! Ay! Ay!”;
és una música fina
que no l’oblidaran mai.
Arocha, Walter, Parera,
Carulla, Guzmàn i Mas
ho han vist més negre del que era
i han dit: “No hi tornarem pas!”
Martí, Roig, Piera, Castillo
i en Llorens fan el mussol;
no els val ni fent les del “pillo”,
cada un d’ells vindrà amb un gol.
I Platko, tip de fandango,
tornarà patint del fel,
no voldrà escoltar cap tango
ni d’en “Carlitos” Gardel.
Ens diran que la pilota
és petita i pesa més,
però el que pesa és la derrota
que és grossa i fa massa el pes.
L’un a tres del primer dia
no se’ns posà gaire bé;
zero a zero, passaria;
un a quatre no pot ser!
¿Voleu dir que “en una farra”
no els hauran ensibornat
i entre el tango i la guitarra
no ens els han desguitarrat?
Jo crec que han menjat bananes
i han begut canya a “granel”,
i tots ells sols tenen ganes
de portar-nos un “pastel”.
El “pericón argentino”
els degué destornillar,
i amb el cap fora de “tino”,
ja no saben de jugar.
Perquè, ací, ni una rata
passa quan Platko no vol,
i allà “a la tierra del Plata”
qualsevol els hi fa un gol.
Un a zero, l’últim dia!
Tots deuen patir del pap.
Si la cosa no s’apria
no podran guanyar-ne cap.
I, menys mal que Santa Rita
els degué afavorir,
i els canvià la petita
pilota, per la d’ací.
I continuen la gresca
els nostres barcelonins,
mentre els van fent la gran llesca
tots els equips argentins.
Senyor del mar, feu que vingui
de seguida el nostre equip!
Senyor, que no s’entretingui!
O si no se’n veurà un tip.
El nostre poble l’espera
per cantar “Aliró! Aliró!
Redéu! Quina “panadera”
que duu el Barça campió!”
I ens diran que, la palestra
del futbol, ja els pesa a dins,
i formaran una orquestra
cantant tangos argentins.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 24 d’agost de 1928.