CLAROR DE CIMS
Venien els segadors
de la banda de Cerdanya
i davallaven cantant
per alleugerir les passes.
El seu cant duia sentors
de les espigues segades,
duia goig de pa novell
i d’aires purs de muntanya.
El que cantava més fort
era més jove que els altres,
duia a l’orella un clavell
abrandat com una flama.
El seu cant era d’amor,
“Moreneta l’he trobada”,
li espurnejaven els ulls
i el seu cant era una brasa.
La filla dels masovers
era alta i ben plantada
i ell la collí enmig dels camps
sota d’un sol que cremava;
l’estrenyia sobre el pit
com si dugués una garba.
“Adéu, adéu, bella amor!
Quan s’acabi la jornada
espera’m, vora la font
sota l’ombra d’aquells arbres.
La lluna els hi va atrapar
vigilant entre les branques;
ella feia un dolç sospir
entre paraules trencades,
perquè el bes no fes remor
la font cantant l’ofegava-
“Adéu, adéu, bella amor!
Quan s’acabi la segada
te’n vindràs a viure amb mi
allà baix... cap a la plana...”
L’estrenyia sobre el pit
com si dugués una garba.
Ara el segador garrit
camina i canta que canta;
porta la filla del Mas
dintre de la cançó alada.
Cada paraula del cant
té l’esclat d’una rialla,
el cant suau de la font
i un clar de lluna que guaita.
Els segadors han callat.
Atravessen la collada.
S’han aturat un moment
per a fer “adéu” a Cerdanya
i reprenent el camí
camina i canta que canta.
El que no gosa cantar
és el més jove que els altres;
va sol, darrera de tots,
i de tant en tant es para.
Gira els ulls cap als cimals
amb la vista extasiada.
El sol ponent s’esllangueix
darrera les serralades;
esfulla rams de clavells
i roselles encarnades,
or i porpra i sang roent
i misteri d’ombra i flames.
Darrera d’aquest ponent
ell hi sap més llum encara;
una llum d’allà dels cims
que és més clara que les altres;
i camina pensatiu
amb la falç damunt l’espatlla.
Ara duu el clavell als dits
i el besa amb un bes de flama.
Recorda el cant de la font
i la lluna que guaitava,
sent la roentor del sol
i el bes d’una migdiada,
i estreny les mans sobre el pit
com si dugués una garba.
Poema guardonat amb la Flor Natural dels Jocs Florals de Gràcia (Barcelona) de 1930. Publicat a la revista ‘El Pirineo’ el 8 de febrer de 1931.