BOJONS
Sabeu on és Bojons?
En una vall del Montseny, gerda,
entre el rocam que una riera esquerda
i voltat de turons,
hi ha un hostal. Era l’hostal de Bojons.
Té un reguitzell d’històries i rondalles
de traginers, lladres de camí ral,
bruixes que dins les aigües fan rialles,
i cançons i contalles
que calmen l’esperit i alliberen de mal.
Té un pont que només té una sola arcada
i hi passa un pes de segles pel damunt.
Hi ha una mossa d’hostal que et fa bona arribada
i quan et mira apar que riu per punt.
Bojons!: Tres cases. Quina fou
la qui et donà aquest nom de bogeria?
Perquè Bojons vol dir un pou
d’esperits en follia.
Potser un hereu o un fadrí extern
sofrí d’amor una mala passada
i a dintre el cor sentí tot un infern
i se li tornà l’ànima ofuscada.
I el boig aquell encomanà
la seva bogeria
al pare i al germà:
Tres esperits en follia.
D’aquí vingué Bojons.
Però tan me fa! No m’interessa gaire;
m’interessen molt més aquests turons
i aquesta pau i aquesta flaire
de bosc florit
i la ratxada d’aire
que refresca el cos i l’esperit.
M’interessa molt més una pesquera
a la Riera Major,
amb aquell sol que et desespera
i t’aixeca la pell i treu el mal humor.
Aquestes valls, que han passat davant meu
dins la llum fina d’un cap al tard d’agost,
tenen per a mi la bellesa de Déu
que se t’escapa de l’ull, massa tost.
Bojons!: Bona nit, mestressa!
Arranjareu sopar?... La mossa d’hostal riu...
La boira de la nit davalla espesa
I el cor batega d’un record ben viu.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 9 de setembre de 1927.