AQUESTA ÉS BARCELONA
Davant la mar i l’infinit
rebent l’impuls de l’ona,
dues muntanyes té per pit
i a l’aire s’abandona.
De tot el món rep el brogit
i el cor del mar li dóna
nova embranzida i nou delit:
aquesta és Barcelona.
Filla del mar, porta el neguit
de fer-se la corona,
com la sardana, dia i nit,
ben gran i ben rodona.
Si el vent del mar li emplena el pit
amb l’ample espai raona
cenyint-li el front tot l’infinit:
aquesta és Barcelona.
Del mar llatí té l’esperit
i canta i s’abraona,
lluita i treballa dia i nit
i al món no té pariona.
Cull cada dia un ram de llor
i a penes se n’adona,
als forasters obre el seu cor:
aquesta és Barcelona.
Viu cada dia un nou anhel,
i la nit quan l’acarona
per cada llum brilla un estel,
robí de sa corona.
Aixeca, ardida, el seu front pur
com una gran matrona
que va brodant el seu futur:
aquesta és Barcelona.
Poema musicat per Llorenç Torres ’Demon’. Extret del disc ‘4 canciones de Barcelona’, editat el 1959 per la Compañía del Gramófono Odeón SAE (Barcelona). Font: revista ‘El Salí’ (Súria).