A L’EXCELS SANTIAGO RUSIÑOL
Suqueu la ploma i els pinzells a un raig de sol,
oh, gran Santiago Rusiñol,
i de les vostres teles i de la plana escrita
ens bat als ulls una claror infinita
de gràcia i de bellesa sublim que heu assolit
i en vostres obres mestres superbes ha florit.
Heu tingut per a tots un somrís de claror,
un dolç oblit de penes que ens alleugera el viure
i ara us portem enlaire com un Nostre Senyor
que ens fa belles les coses amb un diví somriure.
Heu seguit món enllà amb una caravana
que duia l’alegria que passa pels mortals
i al qui era condolit vivint de mala gana
li encomanàveu el riure que esquiva tots els mals.
Heu fet que l’Estevet –el fill del senyor Esteve-
revoltés la botiga i entre betes i fils
també es sentís a dintre una ànima ben seva
i adorant la bellesa fos gran entre els humils.
Un poble gris que dorm de nyonya i solellades;
una Illa de la calma entre taronges d’or;
un Pintor de miracles que viurà mil anyades
i si un català resta encar, serà un tresor.
Un feix sublim de teles que el sol florit hi canta,
una rialla eterna que s’encomana a tot;
una dolça pietat i una alegria santa
en cada pinzellada i dintre cada mot.
La vostra barba blanca és com una senyera
que passa per la terra i en sa beatitud
deixa una clara estela de joia al seu darrera
i en cada cor hi deixa un cant de joventut.
Per xo em plau coronar la vostra testa altiva
davant la mar immensa, plena de llums i cants,
perquè tota la gràcia del mar heu fet captiva
en les vostres paraules i en les teles brillants.
Perquè feu el miracle de convertir les penes
en rialles sonores de la vostra bondat,
perquè el riure és la sang que us batega en les venes
i rient heu creada vostra immortalitat.
Per la vostra ironia i el somrís de claror,
per aquella dolcesa que ens alleugera el viure,
ara us portem enlaire com un Nostre Senyor
que ens fa belles les coses amb un diví somriure.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 8 de gener de 1926.