AIXÍ QUE RIUS
Així que rius, sembla que el sol s’estén
i escalfa la meva ànima i l'il·lumina
rialla d’or que un matí d’or m’encén
i el cor dringa de joia matutina.
Així que rius tot és més resplendent
i apar que tot es torna una joguina,
quin dring d’estels té el teu riure fulgent.
És sol i mel i rosa i purpurina.
En el teu riure hi ha una placidesa
de branca de roser que esclata encesa
i esfulla roses així que ha florit
i amb la finor de ta rialla clara
et surten dues roses a la cara
i creixen les poncelles del teu pit.
Publicat al llibre ‘Amb l’infinit a les mans’ (1936).