A CARDONA
Salut, vila comtal
noble Cardona, avui de joia encesa
per celebrar la festa principal
de la Vellesa:
Jo sé pel bell saber que és saber vell
-oh vila gaia i riallera-
que mil anys guaiten per l’espitllera
del teu Castell.
Oh vila indòmita que sap tot català
que els teus comtes foren els darrers en claudicar.
Per això t’alces superba damunt d’aquest turó
arrossegant l’heroic mantell de l’antigor,
de cara al lluny, horitzó endins, de cara,
com si li diguessis: “Ja hi tornarem encara!”
i al lluny del lluny contemples triomfal
la gran matrona, la ciutat comtal
que somrient et diu: “És clar! És clar!:
l’ahir serà el demà".
I mires el fil d’aigua brillant del Cardener
que emplena del seu cant l’humil ribera
i, a voltes, surt de polleguera
com si digués: “Ja hi tornarem, també!...”
Avui, oh vila vella, homenatges la Vellesa
perquè saps que els vells són seny i saviesa;
dintre llurs testes hi ha màximes, sentències i consells
i són una cascada de llum vital, els vells.
I et saps forta de joventut eterna
perquè saps que aquesta joventut la governa
la Vellesa de mil anys enllà...
amb una força que et fa dir: “Demà...!”
I segura, t’aixeques en l’espai,
amb la seguretat que no moriràs mai
i arrossegues, heroica el teu august mantell
contenta que et mirin mil anys pel teu Castell.
Poema escrit en ocasió de l’Homenatge a la Vellesa, que es va celebrar l’any 1969, promogut per l’antiga Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Font: revista 'El Salí' (Súria).