CARTA DE MARIÀ MANENT A FIDEL RIU
Barna- 15 juny 1918
Sr. D. Fidel S. Riu i Dalmau
Sant Llorenç dels Piteus
Caríssim:
He rebut la teva última, agraint-te cordialment el teu comentari ple d’amistat sobre els meus articles de “crítica”. Per mi no tenen cap valor de crítica, car són únicament les impressions d’un que no té pas ni de molt lluny la seguretat ni la serenitat que son necessàries a un crític, ans es troba encara en època de trontollament i de fortes vacil·lacions.
Amb el senyor Ruyra hem parlat diferents vegades dels teus poemes i més recentment amb ocasió d’”El Cant Geòrgic”. Sempre n’he fet elogis molt estimables, fent notar la seva elegant fortitud i dient amb aquella franquesa tan seva que tu “ets dels que que van bé”. Sento no poder // recordar altres expressions concretes, però sempre d’aquestes converses n’he tret l’impressió de que els teus versos li plauen fondament.
He rebut l’altre exemplar del teu llibre que has tingut l’amabilitat d’enviar-me: grans mercès.
Suposo que deviem parlar llargament amb l’amic Perarnau i que devia explicar-te les nostres converses i “recitals” per les vies de Barcelona. Ell va enterar-me de tots els ets i uts dels jocs de Suria. Us estic agraïdissim per lo de la Flor. Faré un vers expressament, si déu vol, car no tinc material aposta.
Tindria també molt interés en què us fixessiu amb una prosa que hi enviarà l’amic Giral d’Arquer, qui aniria molt bé que podés acompanyar-nos aquell dia de gloria per la nostra confabulació juvenil: oportunament te’n comunicaré el títol.
Si l’enveja fos permesa t’envejaria furiosament per la teva llarga estada en aqueixes muntanyes. Desitjo de tot cor que hi disfrutis força i que et provi ben bé.
No sé el que deu haver pasta amb l’amic Graugés. Fa més de dos mesos que vaig escriure-li, enviant-li “La Branca” i no n’he sabut ni un mot. Espero que quan em contestis me’n diràs quelcom.
No he vist el número de “Joventut” que publica els teus comentaris (protesto del to despectiu amb que els tractes: jo no puc permetre que s’insulti a un dels meus millors amics, qui duu publicades tan substancioses impressions literàries sobre llibres apareguts).
T’agrairé que m’escriguis aviat per estar segur de que la present ha arribat a les teves mans, malgrat del canvi d’adressa.
Amb les salutacions dels meus, reb una forta abraçada del teu invariable amic
MARIÀ MANENT
Font: article 'Epistolari de Josep Maria López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau' de M. Carmen Riu de Martín. Publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, número 51 (any 2007).