VISITA
Avui he rebut la visita d’un poeta: un poeta novell, quin nom encara resta ignorat dels que llegeixen. Un poeta per estrenar és quelcom deliciós i un aventura calendaris sobre la sort que cabrà a la seva tasca.
La del qui us parlo és tasca que val la pena, o si no tasteu la primícia que en donem avui en les nostres planes.
Una visita de poeta és agradable i ens evoca coses d’una edat una mica llunyana en la nostra vida. En plena matinada d’un diumenge de sol l’he vist arribar a la porta de la meva caseta isolada en la quietud del bosc. No arriba encara a la vintena; dintre la seva humilitat i modèstia s’hi veu l’honrat orgull per la possessió d’un tresor màgic, tresor de poesia que un cop sàpiga prodigar amb seguretat i mesura pròpia farà les delícies dels qui gusten del veritable bo i del veritable bell. Amb quina simpatia me l’escoltava, assegut davant meu en la cambra de treball que el sol alegrava, i omplia de perfum la veïna pineda! Les estrofes brollaven joguineres, saltironaires, amb la pròpia ingenuïtat del qui les sap dir i una atrevida seguretat que abonaven els records de Mossèn Navarro, d’en Maragall i d’en Guasch, mestres adorables que no tota la joventut sap prendre.
Sobre aqueixos preuats patrons el jove poeta hi broda estrofes, treballa el ritme enfilant impressions de Natura, sobretot; d’una Natura esplèndidament verge, amagadissa per aquells que amen l’artifici en tot.
Aquest poeta de qui us parlo es formà en sos inicis en l’aula d’aquella Plana de Vic, i ses llargues estades a les vessants del Montseny, dintre la selvàtica Guilleria, li han donat les aspres sensacions d’un fer i d’un dir del tot nostrat.
Jo el saludo des d’aquí com una regalada promesa.
Publicat a la revista ‘El Pirineu Català’ (Ripoll) el 15 de març de 1915, acompanyant el primer poema publicat de Salvador Perarnau, ‘Elogi de la puntaire’. Tot i no anar signat, l’autor de l’article és Antoni Busquets i Punset, segons va explicar Salvador Perarnau en una entrevista publicada l’any 1934 a la revista cultural ‘Clarisme’.