PRÒLEG DE JOSEP COLET AL LLIBRE 'ORACIONS' (1973)
UNES PARAULES...
Per tal d’encapçalar una obra mestra escrita per un Mestre, caldria una ploma molt autoritzada que fes joc amb la resta del llibre. En aquest cas, però, no és així, i si m’atreveixo a fer-ne la presentació (d’altra banda innecessària, car la publicació d’un llibre fins avui inèdit de Salvador Perarnau ja és tot un esdeveniment que parla per ell sol), si goso, doncs, posar-hi unes paraules, és per un desig molt íntim d’unir-me al seu verb, com sempre ho he estat amb el seu esperit.
Salvador Perarnau va ser mestre meu en un doble sentit. Quan jo era col·legial me’n feia a l’acadèmia i a casa. Després, amb la seva amistat i amb la seva obra, em donà la lliçó definitiva. Avui, a uns anys del seu traspàs, reviu encara per a tots en la poesia, i, particularment en mi, en el propi delit de versificar, car ell ben segur que em deixà la llavor de la rima.
Per això exulto de joia, ara, en veure publicades aquestes ORACIONS. I tinc el mateix goig que quan hom comparteix una deu inestroncable, perquè sé que, quan haureu acabat de llegir aquesta obra poètica i filosòfica, sentireu igual que jo, vessar de la copa de cada poema el doll perdurable de la seva inspiració.
Des d’aquest món tan dissortat, tan infeliç, jo, en nom de tots us dono gràcies, Salvador Perarnau, per la vostra deixa de felicitat.