ESGLÉSIA DEL ROSER
La parròquia de Súria surt esmentada per primera vegada abans de l’any 1050, sense indicar-ne l’advocació. L’any 1142 ja se la cita com a Sant Cristòfol de Súria. Situada una mica per sota el Castell, a la banda de migdia, l’Església està construïda damunt les restes d’un assentament ibèric del segle I aC.
Inicialment, l’Església constava d’una única nau. Del primitiu temple romànic només en resten l’absis, el campanar i un petit fragment de la nau. Els altres elements de l’Església han estat el resultat de reformes i ampliacions més modernes.
La restauració més important es va portar a terme l’any 1862 per tal d’adaptar la capacitat de l’Església a l’increment del nombre de feligresos. Les obres van consistir en afegir-hi dues naus laterals i construir el cos superior de la torre del campanar, de planta quadrada. La darrera campana va ser instal·lada l'any 2000 i va ser batejada amb el nom de Maria.
Abans de la construcció de l’actual Església Parroquial al centre urbà de Súria, el temple del Poble Vell estava consagrat a sant Cristòfol, patró de la vila. Des de 1954, l’Església del Poble Vell està dedicada a la Mare de Déu del Roser. El temple comptava amb importants retaules barrocs que van ser destruïts l’any 1936, a començaments de la guerra civil. També van desaparèixer les figures de dos àngels que sostenien un fanal de llum, al capdamunt de la graonada d'accés al temple.
L’esgrafiat de la façana principal és una incorporació recent que data de les darreres dècades del segle XX, coincidint amb el procés de restauració del Poble Vell impulsat per la Generalitat.
Restes d’un poblat iber a la zona de l’absis
A començaments del segle XXI van ser descobertes a la zona de l’absis romànic les restes d’un poblat iber del segle II aC, que demostren que el turó del Poble Vell va registrar presència humana des de temps molt remots. A l’interior de l’absis també ha estat recuperada una pintura mural del segle XV, que representa un campaner. Aquestes restes són visitables.
Des de l’any 2011, gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Súria i el Bisbat de Solsona, una nau lateral de l’Església del Roser ha estat habilitada com a espai museïtzat. S’hi pot veure l’exposició permanent ‘Epidèmia, solidaritat i progrés. El còlera de 1885 a Súria’ sobre aquest fet històric que va marcar la història de la vila i va donar origen al tradicional Vot de Poble a Sant Sebastià.
També hi són exposats de forma permanent els Gegants Vells de Súria, el Sebastià i la Bàrbara. Es tracta d'uns gegants centenaris que daten de començaments del segle XX, la història dels quals està recollida en el llibre 'Els Gegants de Migmón. L'odissea centenària dels Gegants Vells de Súria' de l'historiador berguedà Albert Rumbo i Soler, publicat l'any 2019 per l'Ajuntament de Súria dins de la col·lecció 'Temes de Súria'.
Plànol d'ubicació: Enllaç.
Més informació sobre l'exposició 'Epidèmia, solidaritat i progrés. El còlera de 1885 a Súria': Enllaç.
Més informació sobre els Gegants Vells de Súria: Enllaç.
Postal de presentació de la restauració de l'absis romànic de l'Església del Roser (any 2007): Enllaç.
